No hem nascut homes o dones, ni tampoc nens o nenes. En néixer som un teixit de líquids, sòlids i gels que són, al seu torn, a l’empara d’un òrgan estrany, l’extensió i el pes del qual és més gran que qualsevol altra: la pell. És aquesta membrana que s’encarrega de tot el que conté, que mostra l’aspecte d’una sola unitat que anomenem COS.

(Paul B. Preciado)

És el nostre cos, amb les seves imperfeccions, les seves cicatrius … la seva bellesa i la lletjor el que ens conté i determina la nostra identitat. Som el que els altres veuen? O són l’educació, la disciplina, l’entorn en què vivim més fort que la pila de pell unitària de la pell i determinar en forma categòrica el nostre posicionament aquí i ara? Estem vivint, en aquest moment històric terrible, una nova diàspora, una fuita de dimensions inaudites, l’abandonament de les terres natals per un sens fi de persones repartides per tot el món. Això donarà lloc a noves grans transformacions i redefinicions.

Podem escapar de la nostra identitat, dels nostres límits i certeses que amb tanta cura construeix la societat que ens envolta? Com gestionem per convertir-nos en algú que no sigui nosaltres mateixos?

Aquest taller forma part d’una reflexió oberta, d’una nova via d’investigació molt més àmplia al voltant de la necessitat humana de moure, viatjar, explorar,… d’emprendre noves aventures existencials a altres llocs, lluny de la terra d’un o de la pròpia identitat registrada. Al cor d’aquest procés, està l’afirmació d’un dret inalienable dels éssers humans arreu del planeta que sigui capaç de fer això. Ja sigui perquè estan “obligats” per catàstrofes climàtiques o pels conflictes armats, o simplement perquè no són moguts pel desig de propulsar cap al desconegut d’una nova experiència existencial relacionada amb el treball en els territoris poc familiars.